El missatge
La Bruna i en Lluc tenien 13 anys, vivien en un poble de muntanya, eren molt bons amics i a més s'agradaven. Passaven molts moments junts, on el temps desapareixia.
Un dia en Lluc, trist, va comunicar a la Bruna que marxava cap a la ciutat, al seu pare li havien traslladat la feina allà. La Bruna amb llàgrimes als ulls, però amb la seva actitud positiva que sempre l'acompanyava, va transmetre a en Lluc que això no havia de ser cap impediment per la seva gran amistat; podien continuar enviant-se missatges, o bé trucar-se i en algun moment, sobretot en el període de vacances, podien veure's! En Lluc contagiat per l'actitud de la Bruna, va deixar anar la tristesa i es van fusionar en una intensa abraçada.
Els dies van anar passant i s'intercanviaven missatges on s'explicaven com se sentien, compartien les experiències que vivien i acabaven sempre rient amb alguna anècdota de l'institut.
La Bruna era molt transparent i oberta i li era molt fàcil expressar el que sentia, li feia saber que el trobava molt a faltar. A en Lluc li costava més compartir els seus sentiments, tot i que l'espontaneïtat i la innocència de la Bruna l'animava a deixar la por i a obrir-se també.
Era un dia de pluja i la Bruna, mentre contemplava com les gotes acariciaven la finestra, va agafar el seu mòbil, la seva infusió fumejant i es va endinsar a escriure un missatge per whatsapp a en Lluc, des del seu sentir més profund.
L'endemà quan va engegar el seu mòbil, amb tot el seu entusiasme, va veure que no hi havia cap missatge d'en Lluc, no havia respost! De seguida li van envair pensaments com: deu estar molt ocupat, estarà bé? L'endemà res de res, ni el dia següent, cap resposta. Va veure que les dues ratlletes sortien a la pantalla, per tant, el missatge li havia arribat.
Nerviosa i amb un bombardeig de pensaments va començar a tornar a revisar el seu missatge per si el corrector li havia fet una mala passada i havia dit una paraula que en Lluc s'havia pogut sentir malament. Es va adonar que quan el tornava a llegir tornava a sentir l'Amor amb el qual l'havia escrit. Llavors va decidir enviar un missatge breu demanant si es trobava bé.
La resposta no arribava. De cop a la Bruna li va desaparèixer la gana, no entenia com el seu millor amic, amb qui havien compartit tanta intimitat, no havia dit res.
La mare de la Bruna, amb aquest instint especial que tenen les mares, de seguida va detectar que li passava alguna cosa.
La Bruna va explicar a la seva mare, el que havia passat i com se sentia. La mare amb una mirada de comprensió i amor, va abraçar-la i va aconseguir que la pau entrés dins el cor de la Bruna.
Ara amb més claredat, podien contemplar i profunditzar sobre la circumstància. La Bruna va comprendre que havia d'aprendre que quan enviés un missatge, fos a qui fos, no havia d'estar pendent de la resposta. Que una resposta o fins i tot un silenci no canviaria el que ella volia transmetre en el missatge. Va anar entenent que encara que en Lluc no hagués ni llegit el missatge, l'univers sí l'havia llegit. Sempre els llegeix tots!
La Bruna havia escrit i enviat aquell missatge des del fons del cor i això arribaria a en Lluc. No sabem la manera, però sabem que arriba! perquè l'Amor és la força més poderosa que hi ha, i trascendeix tots els límits i barreres.
A mesura que la Bruna ho anava treballant interiorment, se sentia més lliure, tornava a recuperar ser ella mateixa. No pot haver-hi Amor si no va acompanyat de llibertat. La Bruna tenia molt clar que aquesta circumstància no canviaria la connexió que hi havia amb en Lluc, sempre hi seria, independentment que anessin per camins diferents, i estava molt agraïda per tot el que havien compartit.
Tots els desafiaments ens fan créixer, quan els convertim en oportunitats. Tota aquesta situació va fer que la Bruna s'obrís a les noves aventures que la vida li tenia preparades.
Recordeu quan envieu un missatge, que l'univers sempre el llegeix i ens regala sentir i viure tot l'amor amb el qual hem escrit i enviat aquest missatge.